A la mostra es troven peces úniques de les pedreres de cinc municipis de Castelló: Càlig, Vinaròs, Figueroles, Cervera del Maestre i Vilafamés
En 1738, després de l’incendi que va destruir l’antic Alcàsser de Madrid la Nit de Nadal de 1734, Felipe V col·locava la primera pedra del Palau Real. Una magna construcció que entre 1740 i 1790 va requerir d’uns materials «únics i singulars». «I l’excel·lència de la província de Castelló va ser ací».
Alejandro Clausell, diputat provincial de Cultura, ha posat en valor l’exposició que la Galeria de les Col·leccions Reals de Madrid exhibix fins al pròxim 7 de setembre i que mostra, per primera vegada al públic, el repertori complet dels marbres que van ser presentats als reis borbons per a decorar el Palau Real. Huit arques de pi amb llana roja batanada, detalls en seda, paper i pedra. «I entre les peces més belles, les de la nostra província, Castelló, amb exemples purs i magnífics del marbre de cinc pedreres».
Càlig, Cervera del Maestre, Vinaròs, Figueroles i Vilafamés van aportar a la règia cort els seus materials perquè la il·lusió de Felipe V fora una realitat. No sols es van oferir peces «en quantitat abundant», com reflectix el mostrari, també van servir per a decorar altres Llocs Reals, com El Escorial, El Pardo o el Palau d’Aranjuez en els posteriors regnats de Carlos III i Carlos IV.
Al capdavant d’aquells mostraris ni més ni menys que dos grans de l’arquitectura, Giovanni Battista Sacchetti i Francesco Sabatini. Perquè si bé Felipe V va fer cridar a l’arquitecte cim de la seua època, Filippo Juvarra, per a projectar el Palau Real, seria el seu deixeble, Sacchetti, el que continuaria la seua obra en 1737 i Sabatini faria el propi a partir de 1760.
«Les pedres de poliment, com es deien en aquell moment, tenien segell de la província de Castelló», explica Clausell. I eixe gust regi pel marbre va fer que «la nostra terra prenguera part activa d’aquell gran monument que és emblema de la capital d’Espanya com també d’altres Reals Llocs d’imponent bellesa», afirma el diputat provincial de Cultura.
Tres arques amb segell de Castelló
I així s’arreplega en la mostra. En la caixa catalogada com a número u figuren dos pedreres de «Calih, en el Reyno de Valencia», hui Càlig, a 81 llegües de Madrid; també «Binaróz, en el Reyno de Valencia», hui Vinaròs, també a 81 llengües. I finalment dos pedreres de «Zerbera, en el Reyno de Valencia», hui Cervera del Maestre, a 82 llegües.
En la caixa número dos figura «Figueroles, en el Reyno de Valencia», a 72 llegües. I en la caixa número tres «Villafames, en el Reyno de València», a 73 llegües. «Totes les pedreres en quantitat abundant per a assortir les necessitats del rei i tots els municipis a diferents llegües de distància, com establix el memoràndum que s’adjunta a cada arca».
Cada caixa «exhibix les mostres d’eixe marbre, extret de les nostres pedreres, i que va arribar a Madrid perquè el rei triara». Una exposició «que reconeix el valor de la nostra terra i que per a nosaltres deixa clara, per la seua bellesa, quin haguera sigut la nostra elecció. Sa Majestat, trie Castelló».
